dissabte, 21 de juliol de 2012

SEUL CONTRE TOUS


Si "Enter the Void" (2009) era formalment radical, "Seul contre tous" (1998), el primer llargmetratge de Gaspar Noé, ho és argumentalment.

No apte per a espectadors sensibles, el film ens posa en la pell d'un ex-carnisser malcarat i primitiu que odïa tothom i que passeja el seu odi pels carrers, bars i habitacles més tristos de tota França; una França que ell compara amb un formatge ple de cucs i un odi verbalitzat constantment per la seva veu en off i concretat en una violència extrema en almenys un parell d'ocasions, la primera de les quals ens agafa una mica d'improvís, no tant la segona ja que un rètol adverteix al públic present que disposa de trenta segons per abandonar la projecció. Qui avisa no és traïdor.

El doble final és un detall una mica gratuït en un film més controlat que els posteriors treballs de Noé, i més pertinent. El carnisser és un ésser abominable però, alhora, molt lúcid en la seva anàlisi destructiva de la moral burgesa, contra la qual aconsegueix finalment imposar la seva rebel·lia, paradoxalment amb un acte d'amor.

5 comentaris:

David Amorós ha dit...

M'agrada molt Gaspar Noé. És obvi que és un provocador i molta gent l'odia. Jo crec que aprofita obviamente els escàndols per vendre les seves pel.lícules, però que darrera de tot hi ha un tio amb molt de talent. Una abraçada.

ricard ha dit...

Té talent, no hi ha dubte. Però menys del que es pensa, i aquest excés de pretensions llasta la seva filmografia; el cas d'"Enter the Void" és de jutjat de guàrdia. Una abraçada.

miquel zueras ha dit...

Ostres, quina pinta te aquesta pel.licula. També és veritat que si viu a França (jo vaig viure un any a Paris) no és estrany que li agafi aquest odi irracional.
L´aniré a veure, m´has fet venir curiositat. Salut. Borgo.

David Amorós ha dit...

Dons a mi m'encanta "Ente the void" ,ja,ja. És cert que tot el tros final el tio mor d'ego, però tot i així em sembla tan interessant la proposta i tant fascinant el risc que per a mi és una peli molt a tenir en compte. Ara, ja et dic que defensar això m'ha costat discussions airades, ja,ja. Una abraçada.

ricard ha dit...

Borgo: Els francesos són complicats (per dir-ho finament). A més, l'home se'n va a viure a Lille, que deu ser la ciutat més trista de tota França. De tota manera, al final torna als suburbis de París i la cosa no millora gaire. Salut.

David: Home, sí que és arriscada, la proposta... Quan la vaig veure a Sitges, les votacions del públic eren un 1 (les més) i algun 5 aïllat (eres a la sala?). El meu acompanyant, que era un fan de "Seul contre tous" i "Irreversible", volia que matéssim el director. Ara bé, és cert que la pel·lícula té grans defensors, fins i tot dins de casa meva. Una abraçada.