divendres, 2 de març de 2012

WAR HORSE


"War horse", la darrera pel·lícula d'un Steven Spielberg molt treballador darrerament, narra -com és habitual en la seva filmografia- una pèrdua i un retrobament final, aquesta vegada entre un noi i un cavall. Spielberg aprofita aquesta història, escrita per Lee Hall i Richard Curtis a partir de la novel·la de Michael Morpurgo, per exercir de John Ford en la primera part de la pel·lícula, que transcorre en un poble que sembla el d'"El hombre tranquilo", habitat per grangers abnegats però lleugerament alcoholitzats i terratinents que abusen de la debilitat de les persones, i després per abordar la Primera Guerra Mundial (on va a parar la bèstia), primer amb la mirada de David Lean, però ben aviat i quan es fa evident que el primer gran conflicte del segle XX no pot ser ja una guerra entre cavallers, amb una rudesa similar a la que havia mostrat ell mateix en retratar la Segona.

La peripècia del cavall i els seus propietaris successius resulta un pèl carrinclona; una carrincloneria, tot s'ha de dir, no gaire allunyada de la de molts films nord-americans dels anys trenta i quaranta en què el film sembla clarament emmirallar-se. El més destacable és la potència visual de moltes escenes (les càrregues dels soldats britànics, el cavall saltant damunt les trinxeres...), novament subratllada per la fotografia esplèndida de Janusz Kaminski.

5 comentaris:

David Amorós ha dit...

En aquest cas no m'esperava massa i el to carrincló que esmenes em va tirar molt endarrera, tot i que visualment està ben feta i si no la prens molt en serio, es deixa veure. Un abraçada.

jordicine ha dit...

A mi em va agradar força, sobretot visualemnt. L'argument és fluixet, però compensa. Hi vaig anar amb la familia i en ho vam passar molt bé. Esplèndida fotografia i escenes magnífiques, com la del cavall atrapat en terra de ningú. Tot un pèl ensucrat, això sí. Salut!

Javier Simpson ha dit...

Es curioso que aunque recuerde a Ford y a David Lean no me atraiga casi nada la peli de Spielberg. Tengo la sensación de que me va a aburrir como algunas de la filmografía de Spielberg como El imperio del sol o Always. Por otra parte, seguro que en cuanto a técnica cinematográfica hay algo en lo que fijarse con atención y aprender.

Un abrazo, ricard. Buena reseña.

Bargalloneta ha dit...

Estic d'acord amb el que opina en David.... sempre he pensat que Spielberg destrossa els seus finals pel to carricló i de llagrimeta que sempre deixa, però és un gran director....
encara no he penjat la meva ressenya però ´més o menys dic això...
l'escena del cavall a les trinxeres... de pèls de punta!!!
petons

ricard ha dit...

David: Com bé dius, cal mirar-se-la amb certa distància, la qual cosa no juga al seu favor. Una abraçada.

Jordicine: Doncs, sí, visualment és espectacular, i és un bon espectacle per veure'l en família. Una abraçada.

Javier: No vas desencaminado. Técnicamente, es casi perfecta. Y se parece a Ford y a Lean; pero ese es el problema, que sólo se parece.

Bargalloneta: Totalment d'acord amb l'escena del cavall a les trinxeres. Sobre el final, es veu que fa plorar a molta gent, però a mí em passa com a tu amb els finals de les seves pel·lícules: que no me'ls acabo de creure... Amb l'excepció del final d'"A.I.", que em continua emocionant molt (tot i que resulti encara més increïble; o potser per això, perquè en aquest cas Spielberg no es queda -com el cavall de "War Horse"- en terra de ningú). Petons.