dissabte, 4 de desembre de 2010

WHISKY


L'any 2004, els uruguaians Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll van dirigir aquesta pel·lícula insòlita que parteix d'un argument de comèdia àcida que no hauria desplagut Billy Wilder: Jacobo Köller és un petit empresari entrat en la seixantena que espera l'arribada del seu germà petit des de Brasil per assistir a la matzeiva, una cerimònia funerària jueva que celebren a l'any de la mort de la mare d'ambdós. Jacobo és un conco de poques paraules que porta una vida rutinària, tirant a miserable; li fa pena que son germà el vegi tan desassistit i demana a la seva treballadora de confiança, la no menys solitària Marta, que es faci passar per la seva dona; ella accedeix a aquesta petició tan estranya sense posar-hi la més mínima pega... i sense cobrar hores extres! L'engany ha de durar un parell de dies, però el tema es complica quan el germà, que va de triomfador i que sent que està en deute amb Jacobo -que va estar cuidant la mare malalta-, convida la parella a passar un cap de setmana a la platja.

Rebella i Stoll serveixen aquesta història triangular amb un estil lacònic i mordaç i una planificaciò hieràtica que recorden Jarmusch o Kaurismaki, i aconsegueixen que una història de perdedors en escenaris patètics (l'hotel de la platja, amb el seu espectacle de karaoke que convida a fer-se l'hara-kiri, resulta impagable) esdevingui tendra, suggerent i, alhora, divertidíssima. I el final és rodó.

2 comentaris:

Antoine Doinel ha dit...

El final de esta peli es desconcertante y le da maestría al conjunto.

ricard ha dit...

[SPOILER] Es genial la última escena, con Jacobo llegando a la fábrica como siempre, pero preparando la infusión él mismo ante la ausencia de Marta. Supuse que ella debía estar lejos con el dinero (¿en Brasil?), y él debía pensar lo mismo pues no parecía sorprendido, aunque cuando la empleada le pregunta si puede poner la radio, responde "mejor, no", y luego, "esperad a que venga Marta".