diumenge, 14 de febrer de 2010

EL AMIGO DE MI AMIGA


En les notes que vaig escriure no fa gaires dies sobre Eric Rohmer, arran de la seva mort, no vaig fer cap al.lusió a la darrera de les pel.lícules de la sèrie "Comèdies i proverbis", senzillament perquè encara no l'havia pogut veure. Mancança que he resolt després d'una visita a la secció de clàssics del FNAC.

La pel.lícula m'ha transmès la mateixa sensació de felicitat que en les ja una mica llunyanes sessions de cine-club dels anys vuitanta. Presenta dues noies prototípiques de la sèrie, una força tímida i l'altra més segura de si mateixa, que dubten constantment sobre les seves eleccions amoroses fins que l'atzar posarà les coses al seu lloc.

Com en d'altres films de la sèrie, la geografia té molta importància. L'oposició entre suburbi-vida en parella-avorriment i ciutat-nit i gresca de "Les nuits de la pleine lune" esdevé aqui una fusió de la ciutat i el poble al nucli de Saint Christophe, un suburbi amb disseny de Ricard Bofill, micro-cosmos que facil.lita les trobades dels personatges en els seus carrers de vianants (trobades no sempre fruit de l'atzar). No ens trobem, com en molts altres films del director, enmig d'un període vacacional, però sí que hi ha unes vacances imminents que alguna de les protagonistes aprofitarà per fer vacances del seu xicot i l'altra per posar a prova el seu sentit de l'amistat.

El més sorprenent del film és la facilitat amb què avança l'acció, el rigor matemàtic aplicat a una història ben senzilla i no per això menys apassionant. Un altre Rohmer per al record.