"Luna nueva" adapta una obra de teatre de Ben Hecht i Charles MacArthur que ja havia portat al cinema Lewis Milestone el 1931, i que recuperaria Billy Wilder a "Primera plana", el 1974. A diferència, però, de les altres versions, el reporter que vol deixar la feina per casar-se és aquí una dona (Rosalind Russell) i, a més, ex-esposa de l'editor (Cary Grant, perfecte), un murri simpàtic que farà servir tota mena d'estratagemes per recuperar el professional i, de retruc, la muller. La imminent execució d'un revolucionari -que acabarà ocult en un escriptori de la sala de premsa del jutjat-, acusat de matar un policia, és l'esquer perfecte.
Amb Ralph Bellamy (el futur marit de la Hildy i a qui ningú no pren seriosament -en un gag genial, algú comenta que és "un que s'assembla a Ralph Bellamy"-) de tercer vèrtex del triangle, i el concurs d'una colla de secundaris impagables (periodistes, acusat -i una noia que se l'estima-, la sogra de la reportera, l'alcalde, el cap de policia), "Luna nueva" esdevé una comèdia trepidant, de diàlegs tan ràpids que resulta difícil retenir tots els matisos que contenen (atenció a les converses telefòniques en paral·lel); també és una lloança -no exempta d'ironia- a la professió de periodista, i a la conveniència de seguir els instints, i, de passada, una conya radical en què el revolucionari sembla molt bona persona mentre els poders fàctics són corruptes, ineptes i insensibles, només preocupats per satisfer l'electorat.
