També del 58 és "El hombre del Oeste", d'Anthony Mann, un realitzador que havia dirigit al llarg de la dècada un seguit de westerns notables, molts d'ells protagonitzats per James Stewart ("Winchester 73", "Colorado Jim", "Tierras lejanas", "El hombre de Laramie"), actor a qui també volia per a aquest film però va haver de conformar-se amb Gary Cooper, en qualsevol cas perfecte en el paper d'individu honest que amaga un passat de delinqüent amb el qual es retroba a causa d'un atzar capriciós (en la línia d'"Una historia de violencia" -de Cronenberg-, per entendre'ns).
"El hombre del Oeste" és un precursor dels westerns crepusculars que sovintejarien uns anys més tard: a més d'un protagonista obligat a reviure el seu passat violent (com el William Munny de "Sin perdón"), trobem una colla de facinerosos, vells i pollosos, que ja no se'n surten d'assaltar els ferrocarrils i que somien a robar els estalvis dels miners d'un poble que resultarà ser un indret inhòspit abandonat i ple de pols, en el qual tindrà lloc el desenllaç d'aquesta història fantasmagòrica, d'odis i d'amors impossibles (el que senten cap al protagonista el cap de la banda, que li havia fet de pare, o la noia, que només pot estimar-lo platònicament atesa la condició d'ell d'home casat).
Un film al seu dia ignorat per la seva fesomia de sèrie B (incloïa un interessant strip-tease de la protagonista) convertit en títol de culte gràcies a la reivindicació que en van fer els xicots de la Nouvelle Vague, amb Jean-Luc Godard al capdavant.
Dos anys més tard, Mann tornaria al gènere amb una superproducció ("Cimarrón") i s'afermaria en els projectes de gran pressupost que no li portarien, però, gaires alegries: el van fer fora del rodatge d'"Espartaco" i el fracàs de "La caída del imperio romano", de títol tristement premonitori, seria també la fi del l'imperi Samuel Bronston.