Això no impedeix una llarga galeria de secundaris que inclou els actors que darrerament intervenen als films del realitzador: de Benedict Cumberbatch a Scarlett Johansson, passant per Tom Hanks i Bryan Cranston; Bill Murray també apareix fent de Déu en el millor gag de la pel·lícula.
Però convé dir que l'emotivitat que sorgia dels primers treballs del realitzador resulta en aquest cas ofegada tant pel hieratisme característic dels seus treballs com pel surrealisme de les situacions, sense que l'estructura en forma de relat d'aventures serveixi d'al·licient.
2 comentaris:
Estamos ante una entrega más del cine-fábula de Wes Anderson, una fórmula que ya resulta repetitiva: estética falsamente naïf de postal retro, peculiar estilo de sus actores, colorines apastelados y un tono bufo en su gramática narrativa. Por tanto, absolutamente previsible en su intrincado batiburrillo multitemático de ideas, reflexiones y discurso sobre el absurdo y caótico mundo en que vivimos.
Un saludo.
Ciertamente, y como he leído por ahí, Anderson sigue preparando el mismo caldo con el mismo hueso.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada