Adapta una novel·la de Pierre Boulle (també conegut per "El planeta de los simios", una altra de les seves obres traslladada al cinema) i fon el gènere bèl·lic amb el d'aventures. De fet, la característica potser més rellevant d'"El puente sobre el río KwaI", és la dualitat, començant pel seu argument:
- Els japonesos volen construir un pont i una via sobre el riu del títol. Els encarregats de la construcció seran els presoners britànics del camp, ubicat en plena selva, no gaire lluny de la frontera amb l'Índia. Inicialment, l'oficial de més rang entre els anglesos, el coronel Nicholson (Alec Guinness) s'oposa fermament a la participació activa dels oficials, invocant la Convenció de Ginebra, vigent durant la Segona Guerra Mundial. Però el comandant japonès no està per hòsties.
- Després de posar el coronel britànic la seva vida en perill, i mentre el comandant nipó constata la seva incapacitat per elevar un pont en condicions en el temps que li han assignat, Nicholson opta per ajudar, fent-se responsable de la construcció, amb els seus oficials. És una qüestió d'orgull que, paradoxalment, implica col·laborar amb l'enemic.
- I, mentre els britànics treballen amb entusiasme construint el famós pont, un comando en què col·laboren anglesos i un americà fugat del camp de presoners (William Holden) avancen per la selva, decidits a destruir-lo.
L'avanç del comando constitueix la part d'aventures, i les escenes al camp obeeixen a la tradició d'històries sobre presoners de guerra (i són fonament de molts títols posteriors). Però el principal interès del film de Lean, més enllà de la seva eficàcia com a espectacle en Technicolor i Cinemascope (el realitzador demostra la seva capacitat com a creador d'imatges potents en qualsevol format), és la presentació d'unes postures contradictòries i ambivalents, potser inherents a la moral castrense. Així, doncs, mentre el nord-americà, que es feia passar per oficial quan era un simple soldat, es mostra pragmàtic però també valerós quan cal, el coronel Nicholson és tan flegmàtic com obstinat, fidel a uns codis d'honor i disciplina que semblen infrangibles fins i tot quan condueixen a resultats absurds. El coronel britànic acaba assemblant-se molt al seu antagonista japonès, també un personatge afermat en principis que fan possible (o necessari) el suïcidi per expiar el fracàs, i que considera inferiors els britànics perquè es deixen fer presoners, però els alaba quan proven de fugir, ja que és la seva obligació de soldats (com a premi, els mata).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada