"Morlaix" (2025) és el títol d'una pel·lícula de Jaime Rosales i també una ciutat preciosa de la Bretanya que només té la pega d'estar plena de francesos (en aquest cas, adolescents). "Morlaix" també és una pel·lícula dintre d'una pel·lícula estructurada com un joc de caixes xineses, un artifici vestit de naturalisme (o a l'inrevés, si es vol), que serveix d'excusa perquè els joves intèrprets s'interroguin en veu alta sobre la mort i sobre l'amor, fets misteriosos que travessen una trama romàntica, entre la metafísica i la crònica d'un desengany, encerclada per escenes en blanc i negre i format panoràmic, construïda en l'interval per imatges en color i format quadrat, tot plegat amb un aire que recorda la Nouvelle Vague.
5 comentaris:
Recordo que em va agradar força. Llàstima que passés per les sales sense pena ni glòria.
Un abraçada.
La adolescencia bajo la mirada de Rosales.
Juan: Rosales sempre experimenta i això té un preu en termes de comercialitat.
Trecce: Más en concreto, el amor adolescente.
Una abraçada.
Un ejercicio metacinematográfico transfigurado en un sinuoso y frágil ejercicio de estilo. No está entre lo mejor de Rosales, tampoco entre lo peor.
Una abraçada.
En general, me gusta el cine de Rosales y admiro los riesgos que asume, aunque a veces tengo la sensación de que se refugia en lo experimental porque tampoco tiene tanto que contar. "Morlaix", por ejemplo, no cuenta gran cosa en realidad, pero llego a empatizar con los problemas de esos jóvenes enamorados y desorientados. Y la protagonista es todo un descubrimiento.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada