El més notable d'"El tren de las 3:10", western dirigit per Delmer Daves el 1957, és la manera com subverteix molts tòpics del gènere. Sobretot, pel que fa al personatge del bandit interpretat per Glenn Ford: amable, cavallerós, seductor impenitent; de fet, l'enxampen perquè, en comptes de fugir a Mèxic després d'assaltar la diligència i matar-ne el conductor, roman al poble per lligar-se la cambrera del
saloon. I és cert que les forces de l'ordre són bastant inútils, però potser no comptava amb la perseverança i el valor que demostra un granger (Van Heflin), decidit a fer-lo pujar al tren que dóna títol a la pel·lícula i que va directe a la presó de Yuma. La llarga espera a la cambra de l'hotel, que recorda una situació similar a "Solo ante el peligro", propicia una relació ambigua entre tan dispars individus i que conduirà a un final inesperat com la pluja que arriba per fi després d'una greu sequera.
No hem vist la versió del 2007 dirigida per James Mangold i interpretada per Russel Crowe i Christian Bale.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada