"Los apuros de un pequeño tren", dirigida per Charles Crichton el 1953, participa de les virtuts característiques de la Ealing britànica: el caràcter coral, un entorn idíl·lic en què el temps sembla haver-se detingut, la capacitat de dibuixar personatges amb breus pinzellades (o reflectir emocions amb hàbils recursos narratius, com quan un d'ells, pesarós, fa rodar els vasos a la barra del pub). I, tot i el caràcter amable i sense pretensions del film, il·lustra, una vegada més, la resistència de la gent senzilla -els vilatans decidits a conservar el vell ferrocarril- davant la burocràcia i el progrés -representat per l'empresa local d'autocars-.
3 comentaris:
Certament, una pel·lícula molt entranyable.
Una abraçada.
Con momentos ciertamente impagables y un humor elegante, aparentemente inocuo, que nos puede parecer algo simplón a veces, aunque no lo es si lo pensamos bien.
Juan: Ho és. Com he llegit en algun lloc, els protagonistes es comporten com si fossin nens (dit sense ànim pejoratiu).
Trecce: La elegancia es, a mi modo de ver, la mayor virtud de la película (no confundir con sofisticación, pues la sencillez es su otra característica principal).
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada