SÈRIES EUROPEES

Entre la nombrosa oferta de sèries i minisèries a les plataformes, trobem algunes singularitats. De sèries europees n'hi ha de qualitats molt diverses, i no ens detindrem en les produccions abominables que adornen les tardes de les televisions públiques. 

N'hem trobat un parell que ens han semblat interessants, la primera a Filmin, la segona a Netflix:

"Secrets" (Kaspar Munk, 2024) és una minisèrie danesa que parla de la relació entre dos germans que arrosseguen un trauma a causa de l'alcoholisme del pare, un famós arquitecte: ella ha continuat el seu llegat i sembla que la vida li somriu, però les aparences oculten una realitat més ombrívola; el germà és un músic clarament immadur, enganxat a la festa i a les drogues (cocaïna i alcohol, bàsicament). 

La mirada sobre les seves vides i, per extensió, sobre una societat infeliç, és profundament pessimista. "Secrets" és, en aquest sentit, molt nòrdica i una mica bergmaniana, l'altra cara de les sitcom.

"Cassandra" (Benjamin Gutsche, 2025) és una minisèrie alemanya de terror i ciència-ficció. Comença com quasi totes les pel·lícules fantàstiques modernes: després d'un breu pròleg que ens prepara per al pitjor, plans aeris mostren un cotxe que avança per una carretera rodejada de bosc; una família es dirigeix a una casa enmig del no-res per oblidar una tragèdia familiar. El tret distintiu és que no es tracta d'un casalot gòtic sinó d'un esvelt habitatge que, a més, resulta intel·ligent. Més peculiaritats: el sistema informàtic que tot ho controla és de l'any de la picor i pren la forma d'una agradable senyora que parla des dels monitors que hi ha per tota la casa i que dota de fesomia un robot que fa el menjar i atén les necessitats quotidianes, a més de mostrar-se molt empàtic amb els petits de la casa (amb els adults, no tant). 

Com també és procedent en aquests títols sobre cases maleïdes, se'ns mostrarà l'origen del mal, que radica -per descomptat- en els anteriors propietaris. Hi ha l'escena obligada de la mare investigant a l'hemeroteca de la biblioteca del poble, però la sorpresa no es limitarà a un breu afegit al final sinó que, ben aviat, la història de la família moderna s'alternarà amb la més interessant (i tràgica; i cruel) de la gent que va fabricar el robot Cassandra cap als anys setanta del passat segle, família aparentment modèlica, en realitat molt disfuncional, amb un fill que pateix bullying, una mare abnegada i tradicional i un marit una mica nazi, molt infidel, mad doctor vocacional. 

L'estètica vintage de la casa i els seus invents i algunes variacions en relació amb el tòpic fan la sèrie força addictiva, tot i que les múltiples derivacions de l'argument no sempre estan ben aprofitades i que el capítol final resulti massa deutor de clàssics del gènere com "Psicosis" o "El resplandor".