És interessant destacar que, en el cartell de la pel·lícula, el nom d'aquest guionista apareix destacat, la qual cosa no resulta usual. Que no vol dir que no sigui just, més en el cas que ens ocupa.
Podria ser que la referència publicitària fos deguda al fet que Sola va ser guionista dels films més prestigiosos de De la Orden, que serien "Barcelona, nit d'estiu" i "Barcelona, nit d'hivern".
Però jo vaig afirmar al seu dia -i no em desdic- que preferia el vessant més popular del realitzador. Això va ser després de veure "El pregón".
De fet, és molt probable que la major transcendència argumental d'un film com "El 47" hagi decantat la balança, ja que que "Casa en flames" és una comèdia amb menys pretensions i menys valor sociològic (o potser no, però, a diferència de la guanyadora, no retrata precisament la part més desfavorida de la societat).
"El mejor verano de mi vida" (2018) no és un títol fàcilment defensable. Si la vis còmica de Buenafuente i Berto potenciaven l'atractiu d'"El pregón", la supeditació, en aquest cas, a l'humor cunyadista de Leo Harlem és un llast claríssim; i el punt de vista presumptament entranyable d'un nen que exerceix de narrador, tampoc no ajuda.
Si més no, Dani de la Orden, que aquí també fa de guionista, sap com organitzar els elements d'aquesta comèdia d'embolics previsibles en què un poca-solta que vol anar d'espavilat s'enfronta a una colla de pijos i d'homes de negocis sense escrúpols; els bons sentiments s'imposaran a les injustícies.
(*) En el seu discurs va dir que se sentia "orgullosament xarnego", que els seus avis eren analfabets i que ell era guionista; i que això era el progrés. Sens dubte, té tota la raó. Modestament, jo em puc sentir identificat amb aquesta afirmació, almenys en part: la meva família és d'aquí i encara no em paguen per escriure, però la meva àvia també era analfabeta i jo tinc una carrera universitària. Certament, és això, el progrés.
2 comentaris:
El humor de Harlem da para lo que da.
Pues eso.
Publica un comentari a l'entrada