El punt de partida no és tan original com el de les seves produccions posteriors: un gàngster que viu molt tranquil en el seu retir a la Costa del Sol rep la visita d'un antic company de malifetes que el vol convèncer perquè torni a Londres per participar en un robatori que, per cert, recorda el de la segona temporada de "La casa de papel"; i el visitant no acceptarà un no per resposta i tant li fotrà que el lladre jubilat tingui una panxa que envejaria el mateix Joan Laporta.
Glazer dilata o accelera l'acció quasi capriciosament, però l'interessa molt més mostrar l'enfrontament entre els dos protagonistes masculins sota la intensa llum d'Andalusia, reflectida pel blanc de la casa o de les camises, que la part anglesa, molt més fosca i sinistra, també menys rellevant. En qualsevol cas, el millor de la funció és, sens dubte, la interpretació perfecta d'un Ben Kingsley absolutament terrorífic (tots els altres gàngsters semblen bons jans al seu costat).
2 comentaris:
Gran trabajo de Kingsley, nominado al Oscar por esta interpretación.
Increíble.
Publica un comentari a l'entrada