dissabte, 24 de setembre del 2022

EL OFICIO MÁS VIEJO DEL MUNDO

Godard abordava el món de la prostitució per primera vegada en la seva magistral "Vivre sa vie" (1962). Amb una posada en escena icònica que resumeix l'esperit aparentment contradictori de la Nouvelle Vague (admiració pels clàssics i esperit innovador; senzillesa i sofisticació reunides a través d'imatges bellíssimes) i en dotze "quadres", narra la història de la Nana (Anna Karina, radiant), una noia que necessita diners i cau en la prostitució sense saber si es tracta d'un exercici de llibertat o d'una forma de submissió que acabarà com el rosari de l'aurora. 

La innocència i la traïció, la llibertat i la fatalitat conformen una història no gaire diferent de la que obria la filmografia del director francès ara desaparegut, "À bout de souffle"; els mateixos cafès, els juke-box, els carrers de París (en un cinema es projecta "Jules et Jim, d'en Truffaut), mirades a càmera, cotxes americans, delinqüència i trets. 

Anna Karina plorant mentre mira "La pasión de Juana de arco" de Dreyer, fumant al carrer, mesurant la seva alçada amb el palmell de la mà, ballant per a un jove que juga al billar... Sense la seva presència en aquest i altres films del director, la carrera de Godard no hauria estat la mateixa.
El darrer títol en què van treballar junts també abordava el tema de la prostitució, en aquest cas en clau de comèdia. "El oficio más viejo del mundo" és el títol prou explícit d'un film d'episodis dirigit el 1967 per una colla de directors en què cada un dels fragments ens situa en un moment de la Història: 

- La Prehistòria: Pop i irrellevant, dirigit per Franco Indovina. 

- Roma ("Nits romanes"): Episodi dirigit per Mauro Bolognini amb una estètica que prefigura el treball de Fellini al seu "Satyricon". Elsa Martinelli és la bella protagonista, emperadriu de dia i prostituta de nit. 

- La Revolució Francesa ("Mademoiselle Mimi"): Dirigit per Philippe de Broca és tan insubstancial com la resta, però el fan agradable la presència de Jeanne Moreau i de Jean-Claude Brialy. 

- Belle époque: Dirigit per Michael Pfleghar, contempla irònicament el període històric que va precedir la Primera Guerra Mundial. Raquel Welch aporta a l'episodi la seva bellesa escultural. 

- Claude Autant-Lara signa el fragment situat en l'actualitat, novament una conya simpàtica. 

- Jean-Luc Godard dirigeix el darrer capítol que, com els seus films "Lemmy contra Alphaville" i "El nou món" (episodi de "RoGoPaG"), ens condueix a un futur (l'any 2000!) en què els aeroports uneixen mons llunyans. 

Un nord-americà visita un país que sembla soviètic i contracta els serveis d'unes prostitutes: la segona és l'Anna Karina, que ofereix l'erotisme de les seves paraules i, finalment, la seva boca en un petó que genera certa distorsió, tant en la veu en off que prevé del nivell de radioactivitat com en un color que irromp sobtadament en l'únic episodi rodat en blanc i negre (i que ofereix nus femenins). Al final, Anna Karina (que havia refusat els intents de besar-la del seu primer client a "Vivre sa vie") mira a càmera i conclou un capítol inoblidable de la història del cinema.

3 comentaris:

Trecce ha dit...

Un menú variado aunque el asunto central sea el mismo o parecido.

Cinefilia ha dit...

En certa manera, gairebé podríem dir que, amb la desaparició de Godard, també s'ha "mort" el cinema. Com a mínim, una determinada manera d'entendre'l.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Trecce: Es la ventaja de estos filmes de episodios que estuvieron de moda en la década de los sesenta (en Italia y Francia, principalmente).

Juan: I no veig el relleu enlloc.

Una abraçada.