divendres, 22 de juliol del 2022

EL VIENTO Y EL LEÓN

A "El viento y el león" (1975), Sean Connery fa de cabdill berber. Al començament del segle XX, està en lluita contra tothom i segresta una vídua nord-americana (Candice Bergen) i els seus dos fills. Tot i que, al principi, surt tallant caps a tort i a dret, a mesura que avança l'acció es revela un senyor amable, valent i amb sentit de la justícia a qui la segrestada i els nens només poden admirar. 

El director és en John Milius. En aquella època, abans que les seves idees ultradretanes es fessin evidents per culpa de títols com "Amanecer rojo", la crítica el reverenciava. I cal reconèixer que la pel·lícula juga amb els elements dels films clàssics d'aventures i és romàntica i divertida; però l'obsessió per mostrar el president Roosevelt com un home d'acció que gaudeix matant óssos i que admira el rebel marroquí, així com la presentació dels soldats americans com uns herois perquè imposen la seva llei a sang i foc en un país on ningú no els ha convidat, ja haurien hagut d'aixecar alguna sospita sobre la seva ambigüitat ideològica. 

Milius es permet copiar la millor escena de "Grupo salvaje" quan els americans van a salvar el berber dels alemanys que l'han fet presoner; per cert, el dolent d'aquesta nacionalitat és el mateix actor (un francès: Antoine Saint-John) que feia un paper idèntic a "¡Agáchate, maldito!"; fins i tot devia aprofitar el vestit. I una altra curiositat: apareix, fent de polític, John Huston, realitzador d'"El hombre que pudo reinar", que és l'altre film d'aventures que Sean Connery va protagonitzar aquell mateix any.

6 comentaris:

Cinefilia ha dit...

En la línia d'aquesta ambigüitat ideològica que esmentes, no hi va faltar gent que va titllar la pel·lícula de racista pel fet que Sean Connery interpretés un marroquí.

Una abraçada.

ricard ha dit...

El més curiós del cas és que Connery resulta creïble en el paper. Tant és així que, només un any més tard, tornava a fer d'àrab al film precisament titulat "El árabe" (Richard C. Sarafian, 1976).

Una abraçada.

Trecce ha dit...

Creo que esta película se rodó en España, al menos alguna secuencia, aunque hablo de memoria, no estoy muy seguro.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Pues otra de esas eternas "pendientes por ver", tendré que ponerle remedio...
Saludos!

ethan ha dit...

Parte de la película se rodó en Sevilla, concretamente en la plaza de las Américas, en dos edificios uno enfrente de otro: el museo de artes y costumbres y el museo arqueológico. En la película son edificios de dos ciudades separadas mil kilómetros. La magia del cine.
Saludos.

ricard ha dit...

Trecce: No te equivocas. La mayoría de las escenas se rodaron en España en localizaciones de Madrid, Almería, Granada y Sevilla.

Fran: Yo tampoco la había visto hasta ahora. Y de su director me faltan unas cuantas.

ethan: Sin duda. Gracias por tu aportación.

Saludos y gracias por comentar.