Després de sorprendre amb el seu debut "Estiu 1993", Carla Simón, sense abandonar la seva mirada naturalista, ja gairebé renoiriana, va un pas més enllà amb "Alcarràs" (2022), flamant Ós d'Or a Berlín, en què aborda els problemes d'uns pagesos del poble que dóna títol al film, que veuen amb tristesa com el seu món desapareix engolit per plaques solars. La malenconia implícita en la història no impedeix que el millor títol en català que haurem vist en molt temps destaqui la felicitat dels petits moments en família (*), una família molt ben avinguda (tot i els conflictes quotidians) en què la distància entre l'avi que enyora el temps en què la paraula tenia la força d'un contracte i el net que salta a la discoteca quan no cull préssecs és només aparent.
(*) Com en la també notable "Sis dies corrents", la directora aprofita el carisma d'actors no professionals. A Berlín es van quedar de pasta de moniato quan van saber que no eren família entre ells.
5 comentaris:
Al marge de la indiscutible qualitat de la cinta, em sobta molt que s'insisteixi tant en el caràcter no professional dels actors que la interpreten, quan resulta que la història del cinema (el de debò, no les sagues de superherois que s'estilen avui dia) n'és plena de casos semblants.
Una abraçada.
Una buena película, creo que merecidamente premiada y que demuestra la habilidad de la autora para trabajar con actores no profesionales, algo, por cierto, que no es nada novedoso en el cine, pero que requiere tener ciertas dotes para sacar adelante los proyectos.
Juan: Tens raó. Si més no, és una manera de destacar l'habilitat del director (en aquest cas, directora). D'altra banda, no sé si resulta excessiu parlar d'herència neorealista a propòsit d'"Alcarràs", però a mi m'hi ha fet pensar.
Trecce: Me remito a mi respuesta anterior.
El otro día tuve oportunidad de compartir mesa con un par de jóvenes promesas del cine catalán; comentaban que Carla Simón no había tenido problemas de presupuesto con "Alcarràs" gracias al buen recibimiento que tuvo su anterior y primer film "Estiu 1993", y que había invertido ese dinero en TIEMPO, que imagino es la receta idónea para conseguir ese resultado.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Tan ben avinguda que tots comparteixen el bany a la vegada, potser un gra massa, no?
Té l'avantatge que no has de fer cua. Potser que ho proposi a casa...
Publica un comentari a l'entrada