VIDAS REBELDES

Els protagonistes de "Vidas rebeldes" (1961) cacen cavalls salvatges (mustangs) al desert de Nevada. La seva motivació aparent és vendre'n la carn per uns miserables dòlars. La realitat és que aquesta forma de vida aventurera i desarrelada els fa sentir vius. Eventualment, s'adonen que ells són com els animals que persegueixen amb el llaç: una espècie en extinció. 

Arthur Miller va escriure el guió per al lluïment de la seva encara esposa Marilyn Monroe. John Huston, especialista en pel·lícules sobre perdedors, la va dirigir. Tots els personatges són fràgils, a pesar de la rudesa d'alguns d'ells. Tots s'enfronten a un futur incert i a una pèrdua: Roslyn (Monroe) s'acaba de divorciar; el cowboy Gay Langland (Clark Gable) ha perdut l'amor dels seus fills a causa de la seva vida errant i certa addicció alcohòlica; Guido (Eli Wallach) va perdre tràgicament la seva esposa; el sensible Perce (Montgomery Clift) enyora la seva mare. Roslyn, a més de molt guapa, és tan tendra i innocent com vulnerable; la seva presència propicia una catarsi en els membres masculins de l'expedició. 

"Vidas rebeldes" és un bellíssim títol crepuscular amb merescuda fama de culte, sobretot després que els seus intèrprets es revelessin tan fràgils com els mateixos personatges: Gable moria d'un infart pocs dies després d'acabar el rodatge, quan encara no havia complert seixanta anys; Monroe va oferir una interpretació memorable però això no va estalviar a l'equip un rodatge infernal, no només per la calor del desert sinó pel caràcter inestable de l'actriu, que va necessitar assistència psiquiàtrica i que, com és de tots sabut, va morir poc després, a trenta-sis anys, d'una sobredosi de barbitúrics; i Clift, amb el rostre petrificat per l'accident de cotxe que havia patit uns anys abans, era un home autodestructiu en conflicte amb la seva sexualitat, addicte a les drogues i l'alcohol, que el van portar a la mort quan tenia només quaranta-cinc anys.