Ja dèiem fa uns dies en parlar de "Vacaciones en Roma" que ser princesa pot no ser una ganga. I, si no, vegeu el cas de la pobra Lady Di, que, a part d'haver de lluir el mateix collar de perles que el príncep de Gal·les (una mica despistat) li havia regalat a la Camil·la, havia d'aguantar que, per ser Nadal, la pesessin en una balança, li triessin la roba per a cada moment del dia i, a sobre, la vigilessin perquè no s'atipés de nit després de vomitar tot el menjar que li servien durant el dia.
No he vist "Jackie", però intueixo que el fet que l'hagués dirigida el xilè Pablo Larraín ha propiciat que també sigui l'autor de "Spencer" (2021), crònica d'un cap de setmana en la vida de la princesa, incapaç d'encaixar en una família en què la submissió a l'ordre exclou qualsevol indici d'humanitat. Larraín filma amb elegància aprofitant els espais sumptuosos i destaca l'esforçada interpretació d'una Kristen Stewart que reprodueix amb exactitud tots els gestos de la malaurada Lady Diana.
3 comentaris:
Jo no he vist ni "Jackie" ni "Spencer", però queda clar que la biografia de tots dos personatges dóna molt de sí en termes cinematogràfics.
Una abraçada.
Uno de los personajes que más literatura ha inspirado en los últimos tiempos.
Material cinematogràfic i literari extret de la vida real. El conte de fades a l'inrevés.
Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada