"Sans toit ni loi" ("Sin techo ni ley") explora amb mirada naturalista els darrers dies d'una noia que recorre els camps del Sud de França amb una motxilla i cap més objectiu que gaudir d'una llibertat que també pot ser dolorosa, al marge d'una societat que -a jutjar pels comentaris a càmera- no la comprèn gens ni mica i sembla cercar la nostra complicitat, tot i que la càmera ens ha fet partíceps del drama i del misteri d'aquesta rodamón.
Sandrine Bonnaire en fa una creació inoblidable.
3 comentaris:
Magnífico film.
Casualmente acabo de ver "Cleo de 5 a 7", que comentaré en breve.
Com ja havia fet a "Cléo de 5 à 7" (1962), la directora francesa tria una protagonista femenina per a la que el temps ha iniciat el seu compte enrera.
Una abraçada.
Trecce: Creo que son sus dos películas más emblemáticas.
Juan: No hi havia atinat i tens molta raó.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada