Narrada en capítols, "La peor persona del mundo" (Joachim Trier, 2021) no resulta gaire original d'entrada, fins i tot una mica tòpica. Sembla una rèplica d'altres històries sobre dones modernes que es debaten entre el seu afany d'independència i la por que se'ls passi l'arròs, entre la Leticia Dolera de "Requisitos para ser una persona normal" i la televisiva Valeria, passant per les noies de "Sexo en Nueva York" (aquestes amb calés).
Però el film es redimeix aviat gràcies a la notable interpretació de Renate Reinsve, la fotogènia de la ciutat d'Oslo i, sobretot, a dos capítols que certifiquen la capacitat del director per fer comèdia romàntica amb gràcia (quan la Julie es cola en un casament i coneix el simpàtic Eivind) o drama amb convicció i sensibilitat (les visites de la protagonista al seu ex que agonitza en un hospital).
5 comentaris:
Una película entrañable, visualmente muy bonita, con bellas tomas de fondo en muchas de sus escenas, tiene algunas secuencias especialmente llamativas.
Tengo que verla, creo que ha ganado varios premios en festivales, espero que pronto pase a las plataformas de televisión, si no está ya.
Saludos.
Trecce: Sí, entrañable es un buen adjetivo.
ethan: No sé si ya está en plataformas. En Filmin no se encuentra pero supongo que llegará, como otras películas de su director.
Saludos y gracias por comentar.
Em va agradar i em va sorprende molt. Bon treball dels actors principals.Crec que reflexa molt bé la crisi personal de la protagonista.
Un abraç
La pel·lícula aprofondeix en els personatges sense jutjar-los.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada