El film comença com una comèdia romàntica i deriva cap al melodrama, amb algun interludi musical; que la trama sigui excessiva no impedeix que es tracti d'un títol magnífic, gràcies al carisma i la convicció dels intèrprets i a una posada en escena elegant i delicada. El petó que no veiem a la coberta del vaixell o la imatge de l'Empire State Building reflectida a la finestra de la protagonista femenina que espera, si tot va bé, un retrobament al cap de sis mesos al mirador de l'emblemàtic gratacel, són exemples de la subtilesa de la direcció de McCarey, qui havia començat fent cinema silent i es mostrava prou inspirat al final de la seva carrera.
(*) Els títols originals són "Love Affair" en el cas de la primera versió i "An Affair to Remember" en el cas de la segona, aquí comentada. La història va tenir dos remakes relativament recents que, curiosament, també alternaven ambdós títols, almenys en la versió espanyola: "Algo para recordar", dirigida per Nora Ephron el 1993, amb Tom Hanks i Meg Ryan, i "Un asunto de amor", signada un any després per Glenn Gordon Caron, amb Warren Beatty i Annette Bening. La màgia es va perdre pel camí.
5 comentaris:
Que tal Ricard!
Hace mucho que no la veo, tengo que recuperarla. El poster es precioso.
Saludo!
Una de les meves pelis preferides de tots els temps, d'aquelles que no em canso de revisar cada cert temps i que no em fa res admetre que sempre em fa plorar.
Una abraçada.
Fran: Yo creo que no la había visto entera hasta ahora. Un peliculón.
Juan: Com li deia al Fran, fins ara no l'he vista -o potser sí, perquè em sonava l'escena final-. És molt emocionant, sens dubte.
Una abraçada.
Gran película, autoremake de McCarey, la original también es muy buena.
Saludos!
Ya vi que habías dedicado todo un monográfico al autoremake en el cine. No he visto la primera.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada