Malgrat el renom de l'autor de l'original literari o la participació de Jorge Guerricaechevarría, el llibret no és gaire original més enllà del concepte que suggereix el seu títol: la frontera que separa els qui tenen un futur dels qui no en tenen cap, representada pel pont que uneix el barri xinès amb la ciutat moderna (molt oportunament, el clímax de la història també succeeix en un pont). Però l'atractiu del darrer film de Monzón resideix en la seva passió, en la fascinació d'una història d'amistat entre personatges quasi tan antagònics com ho eren els protagonistes de "Celda 211" o "El Niño", i la història d'amor a tres bandes que té en el seu vèrtex a la Tere (impressionant Begoña Vargas); com podríem no enamorar-nos d'ella quan l'observem ballant a un pas de la ingravidesa amb música de Las Grecas ("Te estoy amando locamente")?
divendres, 26 de novembre del 2021
LAS LEYES DE LA FRONTERA
Després de la relliscada de "Yucatán" (2018), Daniel Monzón torna al thriller tot adaptant una novel·la de Javier Cercas; "Las leyes de la frontera" (2021), ambientada l'any 1978, li permet recuperar el cinema quinqui i jugar amb la nostàlgia d'una època perduda per sempre; no ens referim solament a l'adolescència que rememora el protagonista en un flash-back cap al seu passat de delinqüent, sinó a les postals baby-boomers que constitueixen la raó de ser d'un film en què els atracaments són només un adorn: les sales de jocs amb les màquines de matar marcians, els televisors en blanc i negre, la frontera invisible que separa els xarnegos i els catalans, un barri xinès que té poc a veure amb l'ambient turístic i pijo-progre que presenta en l'actualitat el nucli antic de Girona, les discoteques i les cançons de l'època, els hippies drogant-se a les platges de la Costa Brava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
El libro de Cercas es una curiosa mezcla entre ensayo y novela y la frontera, además de las diferencias entre nacer en un sitio u otro, en un barrio o el de otro lado, es la que separa, a veces de forma muy sutil, el bien del mal.
Curiosamente, discutíamos con mi hijo sobre el significado del título, y él también defendía que se trataba de la frontera entre el bien y el mal. Sin haber leído el libro, parece evidente que esa es la interpretación más correcta, aunque quiero creer que la película también habla de otras fronteras invisibles.
Saludos.
Que tal Ricard!
A mi la película me ha sorprendido gratamente, vamos, que no me la esperaba. Estoy de acuerdo en tu critica, finalizas con la fascinación que despierta Begoña Vargas (ahí se corta el texto...), desconocía a esta actriz y me he quedado prendado, creo que si bien el reparto esta estupendo lo de Begoña es realmente el gran acierto. Esa lectura que planteas sobre el titulo diría que no va desencaminada.
El plano final con el puente y la canción de Lin Cortes sonando me parece uno de los broches finales mas emocionantes de los ultimos años en cuanto a cine español.
Saludos y feliz semana!
Se podría objetar que es demasiado larga o que el guión es poco sutil. Pero me gustó. Y mucho.
Ya he visto que por una razón misteriosa el texto se corta en la versión en castellano; reproduzco aquí traducida la última frase:
"¿como podríamos no enamorarnos de ella (Begoña Vargas) cuando la observamos bailando a un paso de la ingravidez con música de Las Grecas ("Te estoy amando locamente")?"
Saludos.
A mi amb va agradar la pelicula anys 70 a girona, molt erotica la actriu, gracies
La Girona d'avui és molt diferent, almenys el barri vell.
Gràcies a tu per comentar.
Publica un comentari a l'entrada