EL ÚLTIMO DUELO

Si "El último duelo" hagués de ser la darrera pel·lícula dirigida pel veterà Ridley Scott (no ho serà, ja té acabada la següent), es tancaria el cercle iniciat amb el seu primer llargmetratge, "Los duelistas", del 1977. 

En aquest cas, viatja a l'Edat Mitjana, com ja havia fet a "El reino de los cielos" o "Robin Hood", tot i que l'acció, que se centra en el darrer combat a mort documentat a França i els fets que el motivaren, transcorre entre el 1370 i el 1386, quan la pesta negra ja havia fet estralls i, malgrat que la Guerra dels Cent Anys continuava, el sistema feudal s'encaminava cap a la seva desaparició. Precisament, els problemes econòmics de bona part dels terratinents estarien en l'origen de la disputa entre Jean de Carrouges (Matt Damon) i Jacques Le Gris (Adam Driver), tot i que el motiu immediat del seu enfrontament a mort fou la presumpta violació a càrrec del segon de l'esposa del primer (Jodie Comer).

Els guionistes (els mateixos Damon i Aflleck, en companyia de Nicole Holofcener) i el director, advertint la similitud d'una trama triangular amb violació inclosa, estructuren el relat a la manera del "Rashomon" de Kurosawa. La història és explicada fins a tres vegades, des dels punts de vista dels seus protagonistes. Aquesta elecció permet introduir matisos força valuosos però no estic segur que fos la millor manera d'encarar la proposta, ja que afecta el ritme d'un argument que, tot i les seves implicacions, remet als films d'aventures tradicionals, que acostumaven a tenir un metratge més moderat que les dues hores i mitja d'"El último duelo"; d'altra banda, en el film de Kurosawa (que no arribava a l'hora i mitja de durada), la superposició dels relats posava de manifest la seva ambigüitat, mentre que, en el treball de Scott, almenys una de les versions és la veritat sense matisos; les altres dues, les dels homes, reflecteixen els seus prejudicis en una societat en què les dones eren poc més que objectes al servei de les seves famílies, els seus marits i els seus admiradors. De fet, és una obvietat que el film de Scott, basat en la documentada novel·la d'Eric Jager, fa servir el passat per abordar temes de molta actualitat, com ho són per desgràcia les agressions sexuals (la darrera i més comentada, va tenir lloc al meu poble durant la Castanyada). 

Com sigui, ens trobem davant d'un títol bastant imponent, magníficament ambientat i fotografiat i també prou ben interpretat tant pels dos duelistes com per Jodie Comer o per Ben Affleck, qui es reserva el personatge del lúbric comte d'Alençon.