"Una joven prometedora", òpera prima d'Emerald Fennell (som en un any ple de dones directores que presenten títols importants) conté algunes aclucades d'ullet cinematogràfiques (menció especial a "La noche del cazador"). Però aquesta història de venjança, més o menys metòdica, i el detall de la llibreteta, ens recorda "Kill Bill" (deutora al seu torn de "La novia vestía de negro", d'en Truffaut); més a prop de la comèdia romàntica que del thriller però amb les mateixes dosis d'humor negre. Tot i que, a diferència del títol de Tarantino, que mostrava personatges molt allunyats de la nostra quotidianitat, la pel·lícula de Fennell, interpretada per una arravatadora Carey Mulligan, parla de gent més propera; sí, això no són els Estats Units, i les disbauxes en les seves universitats d'elit semblen més salvatges que les festes de Telecos, però no ens pot resultar aliena l'actitud masclista i depredadora dels personatges d'un film que ens glaçarà la sang per la radicalitat del seu argument i la seva denúncia.
4 comentaris:
Me gustó cuando la vi.
Hola Ricard!
Otro titulo que me apunto. Desde luego que si, C. Mulligan es de un atractivo especial. Por cierto, no sabia lo de la película de Truffaut, tratare de verla.
Saludos y feliz semana!
Una amarga historia de venganza y un grito desesperado, espeluznante contra el abuso y las agresiones. Una película que, en mayor o menor medida, logra hacernos sentir un poco culpable a todos los hombres.
Un abrazo.
Trecce: Sí, está muy bien.
Fran: Pues ya tienes deberes.
Pedro: Yo me sentí un poco culpable.
Un abrazo y gracias por comentar.
Publica un comentari a l'entrada