Entre el seu "Decálogo" i la trilogia dels colors, Krzysztof Kieslowski va dirigir un dels seus films més fascinants. "La doble vida de Verónica" (1991) narra allò que el seu títol anuncia: la història de dues noies que potser són la mateixa, una que viu (i mor) a Cracòvia, l'altra que viu a París i s'enamora d'un titellaire. Un conte que podria resultar absurd i capriciós elevat a la categoria d'obra d'art gràcies a la precisió d'alguns detalls, l'elegància de les imatges i la delicada bellesa de la seva protagonista: Irène Jacob repetiria amb el director a "Tres colores: Rojo", darrer dels títols en què Kieslowski porta a l'extrem el seu treball sobre la llum.
6 comentaris:
Un dels títols cabdals d'un director no menys rellevant.
Una abraçada
Un director que és tot un referent. Va llegar-nos una filmografia prou abundant, tot i la seva mort prematura, als 54 anys (com Tarkovsky).
Una abraçada.
Cine de sentimientos delicados y profundos.
Así es; la película nos lleva a adentrarnos en los sentimientos más íntimos de su(s) protagonista(s).
Quin records m'has evocat... Vaig sortir del cine amb els ulls plorosos com una adolescent hipersensible amb la síndroma premenstrual... M'acabava d'enamorar com un col·legial mitòman/onanista de la Irène Jacob, i no pararia fins a trobar-ne la banda sonora sublim de l'imginari Budenmayer. Veronika/Véronique, la pols caient del sostre, l'anell i la bola de vidre, el reflex de l'ànima com un ratolí de llum, la trobada cara a cara d'ella i la seva doble de l'autobus estant. Després va provar de repetir-ho amb els Tres colors i, per a mi, es va passar de sublimité. De totes maneres, pel·li de culte irrepetible carregada d'una emotivitat insuperable.
També és un dels meus títols de capçalera.
Publica un comentari a l'entrada