El film va fracassar i l'experiment no va tenir continuïtat. Paradoxalment, és la seva fidelitat al text original el principal llast, i un excés d'ambició que el porta a condensar en poc més de dues hores de metratge allò que Whale va explicar en dues pel·lícules més concises i, tanmateix, inoblidables. Branagh substitueix l'estètica expressionista dels films de la Universal per una posada en escena barroca, amb grans moviments de càmera, en principi atractiva però finalment aclaparadora.
Robert De Niro assumeix el paper del monstre amb convicció stanislavskiana i tampoc assoleix la dimensió mítica de Boris Karloff.
En fi, potser la pel·lícula no mereixia el menyspreu amb què la van rebre públic i crítica, però una versió més humil i amb un doctor Frankenstein menys preocupat per exhibir talent declamatori i tors nu, tot suor i músculs, hauria estat preferible. I si De Niro no volgués repetir el paper, tenim l'actor idoni i s'estalviarien un capital en maquillatge (espero royaltys si algú em compra la idea):
5 comentaris:
Curiosa adaptación, con grandes actores y un realizador de gran prestigio.
En el cas de les adaptacions cinematogràfiques de grans clàssics,sovint la fidelitat a la font literària acostuma a ser més un problema que no pas una virtut.
Per cert: molt bo el joc de les set diferències que inclous al final del post (tot i que jo, de moment, no he sabut trobar-ne cap...)
Una abraçada.
No hay mal que por bien no venga: después del tremendo fracaso, Branagh se refugió en Shakepeare, como siempre, pero esta vez en un divertimento aquí titulado "En lo más crudo del crudo invierno", muy graciosa, de sus mejores películas, una cinta que actuó como bálsamo y sirvió de antesala de una de sus obras mayores: la excelente "Hamlet". De hecho, trataba de un grupo de personas que intentan representar Hamlet en un pueblo pequeño.
Saludos.
Trecce: Una adaptación lujosa de un clásico que había sido objeto de bastante serie B, sobre todo en las décadas de los sesenta y setenta. El problema es que se fueron al otro extremo.
Juan: Jo tampoc no hi trobo cap diferència, més enllà del context televisiu.
ethan: Me gustaron "En lo más crudo del crudo invierno" y, por supuesto, "Hamlet". Pero diría que mi Branagh shakespeariano favorito es "Mucho ruido y pocas nueces".
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Por lo que recuerdo, me pareció una buena película.
Publica un comentari a l'entrada