La història d'un delinqüent juvenil (creació extraordinària de Bartosz Bielenia) que es fa passar per capellà en un poble marcat per una tragèdia en forma d'accident automobilístic constitueix un exemple insòlit de cinema d'inspiració religiosa. No us vull espantar: ja sabem que els polonesos són molt catòlics però el film és ben apte per a agnòstics; i tampoc no em vull posar transcendent, però si hi ha una pel·lícula (almenys, una pel·lícula recent) que sàpiga transmetre el missatge cristià sobre la caritat i el perdó, és aquesta; i si hi ha una escena que resumeixi en una imatge l'esperit apostòlic és aquella en què el protagonista mostra als feligresos el seu torns nu ple de tatuatges i cicatrius.
5 comentaris:
Pinta molt bé, me l'apunto. Pel que fa a cineastes "transcendentals", el gran Paul Schrader potser és dels últims que queden, si més no als Estats Units. No sé si has vist "El reverendo", però em va semblar una meravella. Més fosca i negra i nihilista que la que ressenyes, però amb un rerefons brutal sobre la culpa i la redempció, i un reverend que recorda molt en Travis Bickle...
Muy bien contada esta historia de culpa y redención y un magnífico trabajo de Bartosz Bielenia.
Josep: Sí que vaig veure "El reverendo", un gran títol de Paul Schrader i, com bé dius, molt personal, tot i el deute evident amb el "Journal d'un curé de campagne" de Bresson i "Los comulgantes" de Bergman.
Trecce: La película no sería la misma sin la actuación del joven Bielenia.
Gràcies pels vostres comentaris.
La polonesa és, sens dubte, una de les cinematografies més interessants que hi ha ara amteix al continent europeu. No he vist encara "Corpus Christi", però prenc bona nota de les teves paraules.
Una abraçada.
Polònia ha donat grans noms al cinema i sembla que continuarà fent-ho.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada