A "In Fabric" (2018), Peter Strickland manté moltes de les característiques que apuntàvem en comentar "Berberian Sound Studio" i "The Duke of Burgundy": la influència del
giallo, una ambientació als anys setanta que barreja elements pop i gòtics en el context de l'estranya botiga de roba de dona, o la repetició, aquí consistent a explicar dues vegades la mateixa història, la d'un vestit maleït, que compren primer una divorciada que vol refer la seva vida i, tot seguit, un jove tímid a punt de contraure matrimoni, ambdós amb problemes amb la feina, la família o les amistats.
Com els anteriors treballs del director, "In Fabric" és molt imaginativa estilísticament, més enllà de les abundants referències cinèfiles, i conté les mateixes dosis de surrealisme i algunes més d'humor negre, amb gags tan brillants com el de la gent que entra en èxtasi quan el jove que repara rentadores detalla les avaries que detecta.
2 comentaris:
No es la primera vez que una prenda tiene "poderes". Curiosa propuesta.
Sí, la excusa argumental tiene bastantes precedentes en el cine de horror de serie B. Lo original del film de Strickland reside en apropiarse de una idea antigua para darle un tratamiento distinto.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada