Dues parelles en una casa a la Provença, una piscina, la possibilitat d'un intercanvi, un atac de gelosia... El film de Deray, amb guió del recentment desaparegut Jean-Claude Carrière, no és gaire sorprenent ni gaire trepidant (tot i que ha merescut algunes imitacions); però és fàcil entendre el seu èxit: uns protagonistes atractius -Alain Delon, Romy Schneider, Maurice Ronet i una molt joveneta Jane Birkin- s'exhibeixen a si mateixos amb l'excusa de prendre el sol i exhibeixen al seu voltant una galeria d'objectes i mobles que eren, l'any 1969, el súmmum del disseny; des de les ulleres Vuarnet que llueix Delon en la primera escena en què apareix fins als mobles de la casa, dissenyats pel visionari Roger Tallon. De manera que, més enllà d'una trama suggerent però imprecisa, "La piscina" ofereix el retrat d'una època irrepetible en què el futur irromp per canviar escenaris i costums amb la promesa d'un món nou que, finalment, mai no ha existit.
4 comentaris:
Un any abans, Burt Lancaster havia protagonitzat "El nadador" (1968), que planteja alguna similitud amb aquesta. En qualsevol cas, queda clar que, com bé assenyales, en aquests casos la sensualitat dels protagonistes estava per sobre del cinema.
Una abraçada.
I, anys després, François Ozon ("Swimming Pool") i Luca Guadagnino ("Cegados por el sol") en van fer noves versions.
Una abraçada.
Hola Ricard!
La verdad que resulta muy agradable de ver en todos los sentidos. A Juan no se le escapa una...jeje
Por cierto, el texto de la reseña parece incompleto.
Saludos!
Hola Fran,
Por algún extraño motivo que sólo Google conoce, la versión en castellano está incompleta. Diría así:
"...ofrece el retrato de una época irrepetible en la que irrumpe el futuro para cambiar escenarios y costumbres con la promesa de un mundo nuevo que, finalmente, nunca ha existido".
Reconozco que se me fue un poco la olla con esta reflexión pero me extraña que Google ejerza de crítico literario.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada