L'argument de "La boda de Rosa" (2020) parteix d'una premissa una mica extravagant: la protagonista viu explotada a la feina i fora de la feina per una família molt absorbent; pensen que, per la seva condició de soltera, ha de tenir temps per a tot i per a tothom. Al final, la Rosa decideix que també vol disposar del seu temps i del seu futur i que, si cal casar-se, ho farà amb ella mateixa (sí, tal com sona).
Bollaín i Luna, amb l'ajuda d'un elenc fantàstic presidit per una genial Candela Peña i en què fins i tot l'omnipresent Sergi López broda el seu paper, condueixen la trama amb habilitat i enginy cap al terreny de la comèdia coral, de manera que en resulta una mena de pel·lícula de Berlanga amb tocs feministes, divertida i estimulant.
(*) Laverty és el guionista de Ken Loach i parella sentimental de la directora.
6 comentaris:
En efecto, entretenida y bien interpretada, aunque a mí me resultó con mejores intenciones que resultados, pero no está mal.
Las películas de Icíar Bollaín siempre tienen buenas intenciones, que a veces lastran el resultado. En este caso, al menos es divertida.
Saludos.
Divertida y bien interpretada por todos. Merece la pena verla, y más si estás estresado.
Saludos!
Pues sí, es un buen antídoto contra el estrés. Y da ideas.
Saludos.
Ricard,
em va pareixer una obra menor, però necesaria.Una oda al empoderament femení.
UN abraç
Potser és una obra menor, però més interessant que altres títols més aparentment ambiciosos de la directora.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada