Com és habitual en els treballs del realitzador, els personatges no parlen gaire i són, essencialment, homes d'acció. El tirador interpretat per Montand supera la seva addicció quan li demanen que participi en l'atracament; fins i tot, en el moment decisiu, opta per prescindir del trípode i confiar en el seu pols. Els delinqüents s'ajuden en situacions difícils i es guien sempre per un codi d'honor que sembla donar sentit a les seves vides, poc afortunades; en canvi, els policies són mesquins i menteixen per aconseguir els seus propòsits; el comissari no sembla tenir gaires amics tret dels gats amb qui comparteix el seu trist apartament.
Impressionants les escenes de l'assalt a la joieria o del personatge de Montand afectat pel delirium tremens.
4 comentaris:
Hola Ricard!
Tenían algo estas películas que las diferenciaban del resto. Delon tenia por lo general cierta economía gestual, pero desde luego era un magnifico actor.
Saludos!
Hi ha quelcom zen en aquestes escenes tan llargues sense diàleg. Directors com Kaurismäki o els Dardenne es confessen admiradors de la pel·lícula.
Una abraçada.
Magníficos intérpretes.
Fran: Esa economía gestual le iba muy bien al personaje. Seguramente, su manera de actuar, con esa mirada lánguida, era muy apreciada por Melville.
Juan: Si, tenen un ritme especial.
Trecce: Sin duda.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada