divendres, 25 d’agost del 2017

JEAN-CLAUDE MÉZIÈRES I LA SPACE-OPERA



No acostumem a parlar de còmic en aquest bloc. És un gènere literari i un art que admiro però no conec pas tant com el cinema. Però l'estrena de "Valerian y la ciudad de los mil planetas" (Luc Besson, 2017) és una bona excusa per reivindicar la figura del dibuixant francès Jean-Claude Mézières i la influència de la seva obra i el seu personatge en la nissaga creada per George Lucas i en quasi tota la ciència-ficció cinematogràfica dels anys setanta i vuitanta.

I em remetré a un esplèndid treball que he trobat a la xarxa i que enllaço tot seguit:

www.core77.com/posts/27528/From-a-Galaxy-Where-Credit-is-Far-Far-Away-The-Unsung-Work-of-Jean-Claude-Mneacutezinegraveres

Així, doncs, sembla que George Lucas es va inspirar en l'obra gràfica del francès.

Besson també s'havia inspirat a "El quinto elemento" (1997) en Mézières, el qual, de fet, va participar en el disseny de producció del film juntament amb Jean Giraud (Moebius), un altre mestre del còmic.

Curiosament, "Valerian y la ciudad de los mil planetas", primera adaptació estricta de l'obra del dibuixant, sembla més aviat una còpia dels universos de "Star Wars", tot i que acull l'esperit del còmic, ni que sigui parcialment i gràcies sobretot a la simpatia i efervescència de Cara Delevingne (qui fa el paper de Laureline, la companya sexi del protagonista). Fora d'això, el film comparteix les virtus i els defectes d'aquella "El quinto elemento": un disseny de producció molt espectacular combinat amb una trama naïf i una greu caiguda del ritme que convoca l'avorriment quan encara falta un bon tros d'una pel·lícula potser massa llarga.