dissabte, 10 de maig de 2014

SNOWPIERCER


Hi ha molts exemples de distòpies en què els sobrevivents d'una catàstrofe apocalíptica s'arrengleren en dos bàndols, el dels miserables que mengen merda, d'una banda, i uns quants privilegiats que viuen com a reis, d'una altra.

Si afegim que surten John Hurt fent de líder rebel i Ed Harris exercint de demiürg, podem arribar a pensar que el darrer film del coreà Bong Joon-ho ("Memories of Murder", "The Host") no és el summum de l'originalitat.

Però "Snowpiercer (Rompenieves)", adaptació de la novel·la gràfica "Le transperceneige", de Jean-Marc Rochette i Jacques Loeb, es desmarca de productes similars gràcies a una idea d'enorme potencial visual i metafòric: tots els sobrevivents -és a dir, la humanitat sencera- viatgen dalt d'un tren reconvertit en moderna Arca de Noè que recorre a tota velocitat un món cobert de glaç sense deturar-se mai. El film mostra aquest univers a partir de la revolta d'uns quants infortunats que viatgen a la cua i del camí, ple de revelacions, que recorren per arribar a primera classe i a la màquina dissenyada pel poderós senyor Wilford. Algunes situacions no són gaire versemblants, però el conjunt, gràcies a un treball de posada en escena francament brillant, esdevé eficaç i dotat d'una rara poesia.

3 comentaris:

pons007 ha dit...

De moment les meves males experiències de pelis Coreanes han estat de la ma de park chan wook, però aquesta sembla, per sort, totalment diferent

Pedro Rodríguez Bermejo. ha dit...

Visualmente poderosa, un ejercicio de estilo deslumbrante, arrollador, apasionante... sobre todo si se ve en pantalla muy grande.

He estado remozando mi blog ahora que he tenido un poco de tiempo, espero que te guste, ya que como te dije, si gozo de un poquito de ese bien precioso me muevo como pez en el agua en el terreno de la informática, el diseño de webs, blogs y demás laberintos. Ya sabes, renovarse o morir.

Un abrazo

ricard ha dit...

pons007: Ara que ho dius, Park Chan-wook és el productor (!). Però vaja, sí que és una mica diferent.

Pedro: Lástima, yo la vi por televisión. Pero también me gustó, como puedes deducir de mi reseña.

Claro que me gusta el diseño de tu blog. ¡Qué envidia, yo soy totalmente negado para esas cosas y no me atrevo a hacer cambios por no pifiarla! De todos modos, soy bastante conservador (en cuanto a los formatos, me refiero; en otras cosas soy más de izquierdas). La informática es para mi un misterio tan insondable como el origen del universo o así...

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.