dimarts, 13 de desembre de 2011

UN DIOS SALVAJE


"Un dios salvaje", la darrera pel·lícula del gran Roman Polanski, és una adaptació modèlica de l'obra teatral de Yasmina Reza. El director posa la seva capacitat per moure els personatges en un espai clos al servei de l'enginyosa trama, que a partir d'un fet trivial (dos matrimonis burgesos es reuneixen per parlar d'una batussa entre els seus fills), i en to de tragicomèdia, mostra com l'educació no ens ha fet perdre els instints de quan fèiem de caçadors a la selva; i que som pitjor que la canalla.

11 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Em va agradar força, Polanski pot convertir un apartament neoiorquí en un espai claustrofòbic com el vaixell de "El cuchillo en el agua", encara que de Reza m´agradà més "Blanco" que vaig veure al teatre. Salut. Borgo.

jordicine ha dit...

A mi em va agradar moltíssim. Àgil, ben interpretada i curta. Una abraçada.

Xavier Núñez Casanovas ha dit...

tinc moltes ganes de mirar-la, sens dubte la cosa pinta!

Imma ha dit...

Em va agradar moltíssim, moltíssim. És teatre portat al cinema, però sense desmerèixer cap dels dos gèneres. Les interpretacions i els diàlegs són els eixos d'aquesta pel·li que em va portar del somriure a la rialla i a la inversa sense parar.

Per cert, he vist també 'Malenconia' i a diferència de tu no em va agradar gens. Estèticament i tècnicament és brillant, però des del meu punt de vista buida. Les possibles reflexions que podrien desprendre's sobre l'ésser humà no m'aportaven res. I el nu de la Dunst.. està bé.. però és que a mi m'erotitzen més els homes... ;)

Abraçades!!

GEMMA ha dit...

Glups!

La tinc pendent de veure-la.

Gràcies per l'avís.

Bon cap de setmana!

ricard ha dit...

Borgo: No he vist "Blanco". L'obra de teatre no em va semblar pas extraordinària, però Polanski li treu molt partit; els espais claustrofòbics són la seva especialitat. Salut.

Jordicine: Destaques les seves tres virtuts principals. Una abraçada.

Xavier: Ès, sens dubte, un dels títols forts de la temporada.

Imma: Els diàlegs són esplèndids. "Malenconia" provoca adhesions o rebuigs sense termes mitjos; en les pel·lícules de Von Trier, però, penso que no es pot separar el fons de la forma, i, feta aquesta advertència, pot ser que tinguis raó en què és una mica buida (la molt recent visió de "Querida Wendy" em referma una mica en aquest parer). També comprenc que l'al·licient del nu de la Kirsten Dunst no et faci ni fred ni calor. Però no hi havia ningú més a qui despullar, oi que no? :) Més abraçades.

Gemma: Compte, no se t'escapi! També et desitjo un bon cap de setmana a tu i a tots!

Angélica Oliveira ha dit...

Ahh quines ganes de veure aquesta peli!!! Jo crec que soc de les poques persones a qui li agrada totes les pelis de Roman Polanski. Fins i tot "The Ninth Gate" que és la que Polanski considera su peli més dolenta!!! jejejeje
Una abraçada!!

ricard ha dit...

Molt meritori, Angélica, però t'adverteixo que la meva dona també n'és una fan. Ara bé, tenim una amiga que diu que Polanski "està tronat", tot i que li interessa veure "Un dios salvaje" per "interès científic", ja que és mestra de primària; no crec que vegi satisfet el seu interès "científic".

La pel·lícula més fluixa de Polanski -o que aguanta pitjor el pas del temps- és, al meu parer, "¿Qué?"; sembla que la vagi fer només perquè Sydne Rome pogués lluir el tipet. "La novena puerta" potser no és cap obra mestra, però la trobo molt entretinguda, oi? Una abraçada.

Bargalloneta ha dit...

JA saps... jo vaig sortir totalment al.lucinada del cine!!!
em va encantar !!!
Ara no et perdis THE ARTIST!!!
cinema en majúscules!!!
petons

Iakobus ha dit...

Peli genial i molt encertades les teves reflexions.

Felicitats pel teu blog; ens sembla molt interessant

ricard ha dit...

Gràcies; et dic el mateix del teu.