Compta novament amb algunes estrelles periclitades (dels americans Tony Franciosa i John Saxon a l'italià Giuliano Gemma), els ajunta amb la musa Daria Nicolodi i unes quantes noies de bon veure, i basteix una trama policíaca en què els assassinats estan relacionats amb una novel·la negra escrita pel protagonista (Franciosa), qui ha viatjat de Nova York (atenció a la patètica escena inicial) a Roma per promocionar-la (diuen que Argento es va inspirar en l'assetjament telefònic d'un fan).
Un parell de moviments de càmera i una mica d'arquitectura brutalista constitueixen les senyes d'identitat del director en un treball poc memorable excepte perquè deu ser el que compta amb més litres de sang vessada de tota la seva filmografia.