Arremet contra la política d'aquest país i això no implica grans sorpreses; fins i tot, el gag en què comparen el Congrés dels Diputats amb un pati d'escola resulta força previsible.
La sàtira esdevé innòcua en un context tan delirant com l'actual, i potser no tothom l'apreciarà, a pesar de l'avís als títols de crèdit; al cap i a la fi, el personatge se situa a la dreta de Nox (sic), el partit polític que vol utilitzar-lo electoralment, i ja sabem que la dreta (o ultradreta) està de moda, i que hi ha hagut pinyes per sortir a la pel·lícula. En qualsevol cas, crec que el més destacable de la proposta -i motiu principal del seu èxit popular- és la seva total i absoluta incorrecció política, que inclou la incorporació en el repartiment (més enllà d'una col·lecció de cameos tan llarga com impagable) d'actors cancel·lats (no diré més). Segura/Torrente s'erigeix en l'equivalent modern dels bufons de l'edat mitjana, el boig que es permet dir les coses pel seu nom sense por d'ofendre. Perquè els qui es poden sentir ofesos o bé surten a la pel·lícula o bé ni tan sols l'aniran a veure; la resta, si conservem el sentit de l'humor, podem passar una bona estona, assumint que això no és Lubitsch i que estem davant d'un fenomen més sociològic que cinematogràfic, malgrat l'aclucada d'ull a "Ciudadano Kane", massa òbvia per als cinèfils i del tot incomprensible per a la colla de marrecs que omplen les sales.
7 comentaris:
Ostres: mai hauria associat Torrente amb "Ciutadà Kane". Ara m'has despertat l'interès.
Una abraçda.
Lo cierto es que está arrasando en taquilla y que hay práctica unanimidad en que te ríes con ella.
Juan: Però és millor el gag de l'anterior "Torrente", parodiant el final d'"El planeta de los simios".
Trecce: Yo me reí todo el rato, pero advierto que soy fan del personaje.
Una abraçada.
Me cae muy bien Santiago Segura, un tipo culto y, tal vez, el personaje más listo del panorama cinematográfico español... que no está muy sobrado de estos especímenes. Pero dejé de seguir la saga a partir de la segunda entrega. Salvo las excepciones en la que todos podemos coincidir, no soy mucho de sagas, me aburren las fórmulas y los oportunismos (Almodóvar es otro especialista), pero me alegra la masiva afluencia a las salas (en absoluta decadencia) y considero que el humor, la ficción en general, no debe tener límites. En el arte debe estar permitido todo a pesar del horror que pueda despertar. Estará de más decir que España es un país de patéticos envidiosos.
Una abraçada.
Muy de acuerdo: el éxito de la propuesta reside, por un lado, en su reivindicación de la incorrección política, y, por otro, su capacidad de llevar a la gente al cine. Ambas cosas son más necesarias que nunca.
Una abraçada.
No creo que la vea, es que me la imagino después de haber visto alguna de las entregas anteriores.
Saludos.
Sí, se parece bastante.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada