Narra dues històries d'amor; del primer amor, per ser exactes, tot i que el segon episodi té com a protagonistes dos vellets que viuen en un asil i es passen missatges d'amagat de les monges. El primer capítol, més llarg, mostra un nen que llegeix els tebeos d'"El guerrero del antifaz" i somia que va a la guerra, però encara no té pèls sota l'aixella, com la noia de qui està perdudament enamorat.
Summers domina un registre tendre i emotiu que també funciona com un documental sobre la infantesa i la vellesa en una Espanya que ja no existeix.
4 comentaris:
Una pel·lícula d'allò més emotiva. De les meves preferides del cinema espanyol. Per mi, una obra mestra.
Una abraçada.
Sens dubte, és un títol fonamental del cinema espanyol. Summers no tornaria a estar tan inspirat. Només cal destacar dos moments, situats al final de cada un dels episodis: quan el nen borra el nom de Margarita de la seva llibreta per, de seguida, tornar-lo a escriure; i quan la Josefa descobreix que en Valentín torna a seure al seu racó de sempre al pati de l'asil.
Una abraçada.
Para muchos la mejor película de Summers.
No las he visto todas, pero casi seguro que lo es.
Publica un comentari a l'entrada