El 2025 aborda novament el gènere, traslladant-se ara a un barri de la perifèria de Barcelona, Vallbona, espai insòlit entre les autopistes i la muntanya, en contínua transformació: arquitectònica (els blocs d'habitatges substitueixen les precàries cases aixecades amb llurs mans pels immigrants andalusos els anys seixanta), humana (nous immigrants, de l'Àfrica, de l'Est d'Europa), o agressiva, com ho serà la construcció d'un túnel ferroviari que alterarà la plàcida i senzilla existència dels habitants d'aquesta "bona vall", que han après a viure amb ben poc i que afronten la fugacitat de la vida cuidant els seus horts, cantant o banyant-se al Rec Comtal (malgrat estar prohibit).
El projecte també ha requerit atreviment (van començar a rodar sense tenir confirmada l'aportació econòmica dels inversors) i paciència (tres anys i 400 hores de material); i tampoc no podem negar que una mica de sort han tingut, ja que tots els no-actors que apareixen són autèntics i impagables; però no podem obviar que "Historias del buen valle" és un documental de creació que, tot i tenir molt poc de creació (la narrativa s'aconsegueix quasi sempre amb el muntatge) i molt més de documental, demostra en cadascuna de les seves imatges, captades per la meva compatrícia Alicia Almiñana, que l'emoció i la saviesa són en cada gest, en cada paraula, però s'ha de saber trobar; Guerín ho fa i, si cal, ho adorna amb moments extraordinaris de cinema pur: em van semblar particularment admirables els plans successius dels nostres herois quotidians observant l'entorn -la seva muntanya, la Barcelona rica més lluny- reflectit als vidres de les seves finestres, amb mirades expectants.
5 comentaris:
Guerín és un poeta de la imatge i els seus films són la prova de com amb la realitat més prosaica es pot fer art.
Una abraçada.
Guerín siempre demostrando su capacidad de observación.
Juan: Claríssim.
Trecce: Y lo que no ve lo inventa, todo hay que decirlo. Pero no se nota.
No he visto "Historias del buen valle", pero me gustó mucho en su época "En construcción". Un retrato paciente y casi hipnótico de la transformación urbana del Raval que tan buenos recuerdos me trae de mi adolescencia. En esta singular película que actúa como documento de una época, Guerín nos reveló historias humanas profundas con una mirada observacional y poética.
Una abraçada.
Pues opino que "Historias del buen valle" es todavía mejor. Creo que ha sido muy mal distribuida y, sin duda, un fracaso comercial. Espero que la puedas recuperar, aunque sea en plataformas.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada