No diré que el resultat sigui un fracàs. Pot ser discutible, sí, però és eficaç i intermitentment atractiu.
Els anacronismes no són necessàriament un defecte, i trobaríem mil exemples. I, posats a trair l'original literari, aquesta producció pensada per al lluïment de la Margot Robbie i d'en Jacob Elordi (que ja havia treballat amb la directora a "Saltburn") és coherent amb els seus objectius, tant artístics com comercials.
Casualment, he vist el mateix cap de setmana una producció del 1999, dirigida per Roger Kumble amb el títol de "Crueles intenciones", que adapta, bastant al peu de la lletra, l'obra epistolar de Choderlos de Laclos en què ja es van basar "Las amistades peligrosas" i "Valmont". A diferència, però, de les pel·lícules de Frears i Forman, aquesta versió transcorre en l'actualitat i els aristòcrates perversos i manipuladors són un parell d'adolescents, germanastres consentits, que viuen al Upper East Side de Nova York (Ryan Phillippe i Sarah Michelle Gellar); i la Madame de Tourvel de l'original és una casta noia que ve de l'Oest i s'assembla a Reese Witherspoon.
I aquí sí que calia una revisió del llibret, ja que la distància de dos segles converteix els diàlegs i les situacions en força improbables. De manera que la fidelitat a la lletra de l'original impedeix preservar-ne l'esperit, i tot resulta impostat i més aviat ridícul. A la versió de "Cumbres borrascosas" del 2026 (*), si més no, encara podem entendre les reaccions dels personatges.
(*) Hi ha un munt d'adaptacions de la novel·la, des de dubtoses sèries televisives fins a pel·lícules força notables. La versió més canònica (no la més fidel) seria la de William Wyler del 1939, però el mateix Buñuel va recrear la mítica novel·la en la mexicana "Abismos de pasión" (1953).
5 comentaris:
Els temps canvien i també les formes d'aproximar-se als clàssics. En aquest sentit, l'adaptació que planteja Fennell resulta tan provocadora com atractiva per un sector del públic que no té massa prejudicis a l'hora d'acceptar aquest tipus de propostes.
Una abraçada.
Un intento más de versionar un clásico.
Juan: Jo crec que compleix el seu objectiu.
Trecce: Y bienvenido sea, aún con sus limitaciones.
Una abraçada.
Tengo alguna curiosidad. Leí la novela y conozco la canción de Kate Bush.
Crueles intenciones, que conocí como Juegos sexuales, es una lograda película. Con magistrales giros argumentales.
Me sorprendió Sarah Michelle Gellar pasar de ser la heroica Buffy la cazavampiros a una mujer retorcida. Y el beso con Selma Blair.
Saludos.
Sobre "Cumbres borrascosas" ya tienes más referencias que yo. Creo haber visto la versión de Wyler, pero hace tanto que ya no la recuerdo.
Sarah Michelle Gellar cumple y aparece realmente atractiva. Sin embargo, la adaptación me parece muy inferior a las otras. Si no has visto "Las amistades peligrosas", de Stephen Frears, te la recomiendo encarecidamente (lástima que ahora ya sepas por donde van los tiros... o las estocadas).
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada