Ens situa hàbilment en una època crucial de la nostra història, recorrent en diversos moments a la pantalla dividida, omplint la banda sonora de hits nacionals i internacionals, per arribar al moment àlgid en què Carolina Yuste fa de Massiel i canta el La-la-la, després de la plantada de Joan Manuel Serrat, que volia fer-ho en català per treure's del damunt l'etiqueta de botifler (ja veieu de què li ha servit). O era una qüestió de compromís? Perquè d'això parla també la sèrie: dels compromisos que cal tenir amb un mateix, de les renúncies que calen per poder avançar.
4 comentaris:
Muy atractiva.
Es sencilla pero resultona, como la canción (me refiero a la serie, si hablamos de Carolina Yuste me faltan adjetivos).
La veré. Gracias por traerla aquí, no la conocía.
La puedes ver en Movistar +.
Publica un comentari a l'entrada