Berlanga ja va fer una comèdia sobre la contesa, i aquest vodevil, que també compartiria el caràcter coral, no és, doncs, tan nou. La novetat resideix en una fluida direcció de Manuel Gómez Pereira, una gran notícia ja que aquest realitzador, avui quasi oblidat després de més de vint anys de fracassos i mediocritats, va ennoblir el gènere de la comèdia nacional els anys noranta, gràcies a títols com "¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?", "Todos los hombres sois iguales", "Boca a boca" o "El amor perjudica seriamente la salud". Que el seu primer fracàs coincidís amb el canvi de segle i es titulés "Desafinado" no podia ser més premonitori.
El to de comèdia lleugera no es fa mal amb la denúncia d'un moment governat per la injustícia i la violència. Potser el ritme, impecable en els primers compassos, no es manté tan trepidant com en una pel·lícula de Billy Wilder, i la tendresa acaba substituint les rialles. Igualment, però, "La cena" (2025) serà una de les millors comèdies de la temporada, si no la millor, i Alberto San Juan i Mario Casas esdevindran parella de l'any.
Me sorprendió mucho la película, no me esperaba algo tan bueno de un director como Manuel Gómez Pereira, que si bien brilló en los noventa, como comentas, llevaba casi tres décadas sin realizar nada destacable. Consigue hacer comedia de la guerra civil española y tiene mucho mérito. La película nunca se le va de las manos y consigue en varias ocasiones sacarnos una carcajada o una sonrisa. De lo mejor del 2025 en cine.
ResponEliminaSaludos.
A mí también me pareció una buena película, y una gran noticia el regreso de un Gómez Pereira más inspirado, sin olvidar a Joaquín Oristrell, guionista.
ResponEliminaSaludos.