LLAMAD A CUALQUIER PUERTA

Si a "Los amantes de la noche" teníem un jove que és, en el fons, molt bona persona, però s'ha vist arrossegat al delicte per les circumstàncies, a "Llamad a cualquier puerta", dirigida per Nicholas Ray immediatament després, el 1949, un plantejament similar esdevé un estudi sociològic en tota regla, i un missatge radicalment progressista posat en boca de l'advocat que interpreta Humphrey Bogart en els minuts finals (absolutament sorprenents) d'un thriller judicial que és només una excusa per mostrar l'evolució cap a la delinqüència d'un jove immigrant sense sort. 

El film també inclou una història d'amor tràgica amb una noia abnegada i, en la presentació del jove protagonista, alguna similitud amb la posterior "Rebelde sin causa": Nick Romano es ficarà per primera vegada en embolics per no semblar un covard davant els nois del barri marginal on ha anat a viure la seva família després de la mort del pare, injustament, a la presó. 

"Llamad a cualquier puerta" va servir per presentar un actor molt guapo però no especialment dúctil, en John Derek, més famós quan ja era granadet per ser marit i mentor de la Bo. A la pel·lícula, diu allò de "viu de pressa, mor jove i deixa un cadàver bonic", frase que, curiosament (i erròniament), hom atribueix a James Dean.