Renuncia a l'excés visual dels darrers treballs però no al surrealisme ni a l'humor negre que impregnen les tres històries que componen el film, cadascuna més estranya que l'anterior, ocasionalment brillants i tal vegada gratuïtes, tot i que semblen voler recuperar motius ja presents en la seva filmografia, com ara la solitud de l'individu, la recerca de la identitat -pròpia o aliena-, la necessitat de creure en alguna cosa o d'integrar-se en el grup, encara que sigui tan tòxic com la secta del tercer fragment.
Bastante reconocible como obra de su autor.
ResponEliminaY del guionista Efthymis Filippou.
ResponEliminaDivertidíssima. Em va agradar força més que Poor Things. Jesse Plemons s'està convertint en un dels meus actors preferits.
ResponEliminaJo no m'atreviria a dir que és millor que "Pobres criaturas", però, sobre el treball de Plemons, hem d'estar d'acord per força.
ResponElimina