PERFECT DAYS

Ja feia temps que Wim Wenders no aconseguia un títol de ficció decent i ho aconsegueix amb "Perfect Days" (2023), història minimalista sobre un senyor solitari que viu a Tòquio tot content netejant vàters públics i dedicant les escasses estones lliures a fotografiar arbres i llegir llibres de segona mà. 

Amb una banda sonora amb molts hits dels setanta que el personatge més boomer imaginable (es pensa que Spotify és una botiga de discos) escolta en velles cintes de casset al vehicle amb què volta per la megaciutat, "Perfect Days" ens recorda la facilitat de Wenders per retratar escenaris més o menys exòtics que recorren els seus nàufrags sentimentals, del protagonista de "Paris, Texas" al d'"Alicia en las ciudades", igualment aficionat a la fotografia i a cercar poesia en el que és quotidià; i malgrat no sigui el seu darrer film una road movie convencional; en certa manera, tot el contrari: un elogi de la vida retirada i rutinària.