Ell és un homosexual represaliat pel règim feixista i ella una mestressa de casa senzilla i abnegada. Quan tots els veïns marxen per veure la trobada a Roma entre Hitler i Mussolini, inclosa la nombrosa família de la dona, es queden gairebé sols a l'edifici. Passen el dia junts i viuen una breu i desesperada història d'amor; víctimes d'una societat masclista, junts es confessen i es consolen mentre anem escoltant, de fons, la ràdio que narra amb el to grandiloqüent característic del moment històric els esdeveniments d'una jornada certament especial.
El mutuo consuelo de dos almas fuera de lugar.
ResponEliminaLa acción de la película se abre con un impresionante plano-secuencia resuelto con una grúa que se introduce en el interior de una casa para en diez minutos describirnos (entre otras cosas) a todos los miembros de una familia numerosa a través del recorrido de esa madre por las distintas estancias de su hogar. A partir de ahí, asistimos a la delicada narración intimista de una desesperanzada realidad, guiados por una cámara estricta y escrutadora que no se separa de esos dos personajes atenazados por un asfixiante entorno. A las virtudes de la película, hay que añadir una ejemplar dirección de actores que obtiene de Mastroianni y la Loren un tremendo recital.
ResponEliminaUn saludo.
Trecce: O en el peor lugar en el peor momento.
ResponEliminaTeo: Absolutamente de acuerdo. Scola plantea un brillante y eficaz plano-secuencia inicial pero no permite que la cámara adquiera un protagonismo que les corresponde a los dos intérpretes principales, ambos espléndidos.
Saludos.