CRÓNICA DE UN AMOR EFÍMERO

Si "Las cosas que decimos, las cosas que hacemos" (2020) ens va fer pensar en Rohmer, la següent pel·lícula d'Emmanuel Mouret, "Crónica de un amor efímero" (2022), ens recorda el millor Woody Allen, potser per la inseguretat del personatge interpretat per Vincent Macaigne, o pels diàlegs, o per les moltes escenes en què els protagonistes passegen pels parcs parisencs. 

Però Mouret demostra novament que no deu res a ningú, aprofundint en el discurs del títol precedent: les relacions de parella són fàcils i alhora difícils, tot dependrà de si sabem identificar, descriure o senzillament gestionar els nostres sentiments; malauradament, els esdeveniments acaben per confondre'ns, ens superen i toca patir. 

"Crónica de un amor efímero" és una pel·lícula trista vestida de comèdia; un film amb els millors diàlegs que haureu escoltat en molt de temps, però que no descuida en cap moment la importància narrativa dels moviments de càmera: tots són rellevants; i l'elecció d'un pla general o un primer pla tampoc no resulta mai gratuïta.