SIS DIES CORRENTS

Tot i que "Sis dies corrents" (2021) sembla un retorn a la no-ficció de "La plaga" (2013), després de la freda recepció d'"El viatge de la Marta" (2019), veig un clar paral·lelisme entre els dos darrers films de la Neus Ballús: aquesta reflexió sobre la mirada, que aquí fins i tot evoca el pati de veïns que era un protagonista més a "La ventana indiscreta" de Hitchcock. 

Com explica en off el Mohamed, un dels tres lampistes que s'interpreten a ells mateixos al film, la seva nova feina li permet saber què hi ha rere les finestres, conviure durant una estona amb la gent diversa que requereix els seus serveis, a qui descobrim en la seva intimitat, gent que no té por de mostrar les seves manies i els seus prejudicis. El Pep, lampista que no es vol retirar, vol ser un nexe d'unió entre el Valero i el Mohamed, que es miren amb recel; el Valero s'ha integrat en la societat catalana però l'aprenent és un immigrant magrebí i això no facilitarà les coses. La directora aprofita el caràcter expansiu del primer i el més tímid del segon i, sense que hagin d'actuar en cap moment (que és la gràcia), el Valero i el Mohamed protagonitzen situacions divertides i moments tendres que els situen a l'altura dels grans duos còmics del cinema, amb permís de Pepe Gotera i Otilio.