Julio Blanco (Bardem) és ara un empresari de segona generació, aparentment afable i paternal, simpàtic, gairebé tendre, finalment revelat com un manipulador sense cap mena d'escrúpol. La seva peripècia se'ns narra en un to de comèdia negra que director i intèrpret condueixen admirablement fins a una conclusió demolidora; l'al·legoria de les balances que fabriquen a Cal Blanco pot ser òbvia, com algunes de les solucions dramàtiques, però resulta tanmateix prou eficaç. I el més trist és que de personatges com aquest n'està ple en un món en què prevalen el pragmatisme i l'ànsia de poder, com ho prova el fet que ningú no gosi plantar cara als empresaris del gas i del petroli que continuaran destruint el planeta malgrat els discursos buits a Glasgow.
Que tal Ricard!
ResponEliminaA mi también me parece que de un tiempo a esta parte se practica cierta critica "cruel" y que en ocasiones poco o nada tiene que ver con la reflexión sosegada o la discrepancia.
Saludos!
El poder está en sus manos, así que no creo que cambien mucho las cosas.
ResponEliminaFran: Críticas, además, poco consecuentes, que van de un extremo al otro.
ResponEliminaTrecce: Ya.
Saludos y gracias por comentar.
Molt bona hi nominada pels oscar pelicula no habla inglesa, el actor bardem un dimoni amb els seus cabals
ResponEliminaSí, un llop amb pell de be.
ResponElimina