Quan Julio Medem va dirigir el seu segon llargmetratge, no tenia tantes pretensions (ho dissimulava, almenys). I tot i que "La ardilla roja" (1993) inclou moltes fugues entre surrealistes i oníriques, diguem que no molesten, serveixen de contrapunt a la hiperrealista descripció del càmping on transcorre la major part de l'acció i aporten una dosi extra de fascinació a una intriga que és, en el fons, una molt senzilla història d'amor entre dos personatges que proven de trobar-se a si mateixos fugint del seu passat. A més, Emma Suárez no haurà estat mai tan guapa com aquí.
Hola Ricard!
ResponEliminaYo también me uno al club de fans de Emma...
Saludos!
¡Y sigue estando muy guapa!
ResponEliminaSaludos.
La premisa era molt bona -un noi que s´aprofita de l´amnèsia de la noia per fer-li creure que és la seva novia- i un inquietant Carmelo Gómez. És la meva pel.lícula preferida de Medem, quan no era tan afectat.
ResponEliminaSalut.
Borgo.
Curiosa la relació de Jess Franco amb Christopher Lee. Recorda una mica -salvant distàncies- a Lugosi-Ed Wood.
ResponEliminaSalut!
Borgo.
Totalment d'acord. Medem procura conferir estil a la història però amb una naturalitat i fluidesa que ha anat perdent en títols més recents.
ResponEliminaA mi també em va recordar la relació Lugosi-Ed Wood. Si més no, les carreres de Lee i Franco van tenir més recorregut després de la seva col·laboració.
Salut!